455

novembre 2014 | Sant Feliu de Llobregat

L'entrevista

Sergi Picazo | Periodista

“La gent vol que algú li expliqui les coses amb profunditat”

En Sergi Picazo, periodista i fill adoptiu de Can Calders des de fa una dècada, no té por d’arriscar. Junt amb dos companys de l’ofici, Roger Palà i Joan Vila, ha posat en marxa Crític, una revista digital d’investigació que neix amb la voluntat de destorbar els qui tenen el poder pel mànec. La publicació, que és una cooperativa, fa un mes que ha vist la llum gràcies al miler de persones que van fer donacions en una campanya de micromecenatge. Als seus 34 anys, Picazo ha deixat una feina segura en un mitjà de comunicació per donar vida a un projecte periodístic d’anàlisi i reflexió que considera necessari en un moment de canvi com l’actual. Ha treballat a El Punt-Avui, l’Anuari Mediacat Silencis Mediàtics, Directa o El Triangle, entre altres mitjans. A més, és professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

El periodisme és fonamental pel desenvolupament d’una democràcia autèntica i saludable

 

Per què et planteges l’aventura d’engegar la revista Crític?

Els mitjans de comunicació viuen una de les pitjors crisis dels últims 30 anys amb acomiadaments, poc pressupost per investigar, caiguda de la publicitat, però en canvi el periodisme viu una de les millors èpoques gràcies a les noves tecnologies i al moment de canvi que vivim a Catalunya. Tot això dóna per fer un periodisme de molta qualitat. A més, fèiem l’Anuari Mediacat, una revista que sortia un cop l’any amb 15 reportatges sobre temes silenciats i censurats pels grans mitjans de comunicació. Molts lectors ens deien que en féssim més i vam pensar en fer un mitjà nou per fer periodisme d’investigació.

Com defineixes la revista Crític?

És un mitjà de comunicació digital que fa periodisme d’investigació sobre temes econòmics, polítics i socials, amb anàlisi des d’un punt de vista crític sobre el poder. Neix amb la voluntat de controlar i fiscalitzar el poder polític i econòmic, sobretot de Catalunya.

Crític arrenca el juny passat amb una campanya de micromecenatge que va ser tot un èxit. Us va sorprendre?

Molt, vam fer una campanya per aconseguir el primer suport i veure si la ciutadania trobava necessari un mitjà crític i independent. Un miler de persones van fer petites donacions, des dels 10 € als 200 €.

Els subscriptors d’ara són suficients per tirar endavant el projecte?

Tenim 1.100 subscriptors i la viabilitat del projecte estaria en uns 1.500 per garantir els 90.000 euros de pressupost anual de Crític, i així ser viables en la precarietat.

 

El projecte es basa en el model de cooperativa. És garantia de ser independents?

No podem dependre de la publicitat amb molt percentatge, tot i que en tenim, ni tampoc d’una subvenció de la Generalitat perquè tot això pot influir en el nostre contingut. L’única manera de ser més independents és dependre de la gent. Crític no podrà continuar si no és amb el suport d’una comunitat de lectors.

Trenqueu el tòpic que calen molts diners per fer periodisme d’investigació?

Ho intentem, però per fer bon periodisme són necessaris quants més diners millor. Crític vol fer pedagogia i fer entendre que la cultura de la gratuïtat en el periodisme debilita el periodisme. El millor periodisme el fan els grans mitjans, tot i les crítiques que en puguem fer, perquè són els que tenen l’estructura professional per fer una bona informació.

Toqueu temes que molesten. Heu rebut algun tipus de pressió?

He rebut algunes trucades però és una cosa normal en el món del periodisme que polítics, gabinets de premsa de grans empreses i periodistes tinguem un estira i afluixa. De moment no hem hagut de rectificar cap de les informacions perquè totes han estat contrastades i rigoroses.

Voleu que el subscriptor participi en el projecte. Com ho canalitzeu?

En l’assemblea general de la cooperativa, on els socis que han posat un petit capital poden prendre una sèrie de decisions i, d’altra banda, els subscriptors, amb qui farem una assemblea i trobades durant el proper any. També tenim el bloc “Fem crític” on els subscriptors poden expressar-se.

 

 

Heu presentat el primer monogràfic en paper de Crític. Un risc afegit?

Ens agradaria fer Crític en paper però els condicionants econòmics i les facilitats d’Internet ens han fet optar pel món digital, però com a mínim un cop l’any publicarem una revista monogràfica en paper d’un centenar de pàgines centrada en un tema. La primera revista es titula “Procés” i va sobre el dret a decidir. Es ven a llibreries o a www.elcritic.cat. Els subscriptors la reben a casa.

Una revista de 100 pàgines encaixa en el món actual d’excés d’informació?

Creiem que és una demanda social. La gent vol que algú els expliqui les coses amb profunditat. Crític aposta pel periodisme lent i reposat. Només publiquem un article cada dia i una revista en paper a l’any.

Com veus la professió de periodista avui?

És una de les millors professions. És el quart poder, fonamental per al desenvolupament d’una democràcia autèntica i saludable. Sense periodisme no hi ha democràcia.

I el panorama periodístic a Sant Feliu?

Des què visc a Sant Feliu he conegut una ciutat rica i enriquidora en propostes culturals, polítiques i periodístiques. M’ha sorprès veure mitjans alternatius com Sant Feliu Respon o la vitalitat de mitjans públics com Ràdio Sant Feliu i altres publicacions periòdiques. Com a mínim el panorama és ric.