Sempre has estat molt vinculat a Sant Feliu?
L’Esplai Sant Llorenç, on hi vaig estar com a nen, monitor i després com a responsable, i la colla dels Diables La Garsa, on encara hi sóc, em fan sentir molt de la ciutat. Aquesta vinculació va lligada al meu recorregut professional ja que el fet de presentar molts actes m’ha permès estar en connexió amb el que passava al poble i, per això, moltes vegades em proposaven presentar actes. També vaig estar uns anys programant el Cicle de Teatre i estic molt en contacte amb els comerciants de Sant Feliu Centre i DeBotigues.
Quan vas sentir atracció per pujar a l’escenari?
Sempre he cantat i tocat la guitarra. També vaig tenir un parell de grups musicals quan era a l’Escola de Música de Sant Feliu, el Cave Canem i, a la Universitat, els Na’Fent. No tenia plantejat viure de la música o el teatre però quan estudiava Administració i Direcció d’Empreses vaig estar tres mesos a Argentina on vaig fer un curs d’interpretació. M’hi vaig sentir molt a gust i en tornar vaig entrar a l’Institut del Teatre i tot va ser una cadena que em va portar a tenir feines de teatre, d’animació infantil, de locutor. De presentador vaig començar en el Seguici de la Festa de Tardor i després he presentat actes a l’Estadi de Montjuïc (Festa dels Súpers), al Palau Blaugrana, al Liceu, al Palau de Congressos de Catalunya, etc.
 |
| Tocar a Sant Feliu va ser molt màgic. |
 |
Al febrer va sortir a la venda el disc Jo mai mai de Joan Dausà i Els Tipus d’Interès. Com va néixer aquest projecte?
Neix justament sense pensar-hi gaire. Jo tocava cançons de Lluís Llach i de Serrat, a piano i veu. Em van proposar col·laborar en un concert benèfic a Luz de Gas i vaig pensar tocar les meves cançons. Vaig proposar a músics-amics si em volien acompanyar. Els va semblar molt bé el projecte i ja que ens engrescàvem vam pensar participar en el concurs de maquetes Sona 9, on vam guanyar el premi popular. Ja amb l’embranzida vam decidir fer un disc.
|
|
Les cançons del Jo mai mai expliquen històries properes on l’amor i la malenconia hi són presents. Què has volgut transmetre?
M’agrada parlar del que ens passa a la majoria de la gent d’una manera quotidiana però alhora emocional. Molts temes cauen en la nostàlgia i en la tristesa perquè moltes coses de les que ens toca viure estan relacionades amb aquests sentiments. A més, em sembla més interessant a nivell dramàtic burxar una mica sobre els elements no tan fàcils de pair a la vida. Es tracta de no passar de puntetes sobre les coses que passen.
El que va començar com un disc entre amics ha rebut molt bones crítiques. Us ha sorprès l’èxit aconseguit?
No ens ho esperàvem, i menys amb aquest tipus de disc. Un pop d’autor no és un estil, a priori, gaire comercial. L’objectiu era fer una cosa que ens fes sentir orgullosos. Estava garantida la seriositat i professionalitat però després feia falta que el missatge connectés. Ho hem intentat fer des de la veritat i crec que sí, que hem connectat amb la veritat de molta gent.
Hi haurà Joan Dausà en solitari com a cantautor algun dia?
En principi no. Hem creat una estructura que m’agrada molt. Jo faig les cançons i amb Els Tipus d’Interès les madurem, les analitzem a l’estudi i les defensem en directe. Anar jo sol ho empobriria una mica. Tenim dos equips de treball: l’equip de creació del disc, format per Fluren&Santos, de Blind Records, i l’Axel Pi (Sidonie) i el Martí Maymó (Manel), i després hi ha l’equip que defensa el disc en directe, amb l’Eloi Isern, el Pere Ruiz, el David Romero i el Ferran Resines.
Com està funcionant la gira de concerts?
Hem fet més de 30 concerts en sis mesos i estem tancant actuacions de cara al 2013. La idea és fer córrer el Jo mai mai fins a l’estiu del 2013. El pròxim concert més proper a casa nostra serà el 14 de desembre a Sant Joan Despí.
Què va suposar per tu tocar a Sant Feliu el passat 13 de setembre?
Va ser molt màgic, tenia moltes ganes de compartir-ho amb la meva gent, que aquella nit fos especial i, per això, vam buscar un entorn privilegiat com el pati del Casino.
|
|
Actor de cinema i teatre, animador infantil, presentador... En quin perfil et sents més còmode?
Ara, de tot el que faig em quedaria amb la música perquè tinc la sensació que sóc més jo mateix i és on dedico més temps.
Al 2005 vas fundar La Cuina Teatre, una escola de teatre a Sant Feliu. Per què vas posar en marxa aquest projecte?
Crec que és molt important cuidar tot el recorregut a nivell educacional i el teatre és una matèria que està molt oblidada a les escoles. A La Cuina es fan classes de teatre per a infants i joves de 5 a 16 anys i també fem classes de dansa del ventre per a adults. Jo vaig donar-hi classes, ara ho coordino i hi ha un equip de professors.
Se t’ha vist a Ventdelplà, El Cor de la ciutat, fent de Krust al Club Súper 3 i posant la veu del protagonista a la sèrie d’animació per a adults Arròs covat. És important la popularitat per viure d’actuar?
Fins ara he fet personatges desconeguts o camuflats. Fent de Krust no se’m coneixia. Era molt pràctic perquè podia seguir fent altres històries sense cremar la imatge, però alhora tampoc em feia un personatge conegut que em permetés aconseguir més feina. Posant la veu del Xavi Masdéu a Arròs covat, una història que ha funcionat molt bé i que ha rebut un premi Ondas, tampoc se’m reconeix. No han estat feines molt notòries però sumades han fet un camí de formigueta i ara amb el Jo mai mai la gent s’ha adonat de tot el que he anat fent durant aquests anys.
Facis el que facis sempre pregones que ets de Sant Feliu.
N’estic orgullós i ho faig córrer sempre. Crec que ens hem de creure més que podem exercir de capital no només de nom, sinó a nivell associatiu i comercial. Si ens ho creiem i anem de la mà, Sant Feliu pot tenir una força que ara no té. Com diu un amic, la Festa de Tardor de Sant Feliu no és més coneguda perquè estem al costat de Barcelona però després de La Patum, no hi ha res millor que el nostre Seguici.
|
| Després de La Patum, no hi ha res millor que el Seguici de Sant Feliu. |
|
|
