|
 |
|
| Maite Carranza | Escriptora i guionista de Sant Feliu | |
| “Sempre he tingut un ofici i un hobby, que ha estat escriure” |
 |
| L’escriptora i guionista Maite Carranza va triar fa 30 anys Sant Feliu com a lloc de residència, per comoditat. Era molt a prop de l’institut d’Esplugues on donava classes de llengua i literatura. Pensava que hi viuria poc temps però al final s’hi va trobar a gust i els seus tres fills s’han criat aquí. Li agrada veure Collserola des de la finestra del seu estudi al barri del Mas Lluí, on es passa hores escrivint. El seu darrer llibre, Paraules emmetzinades, novel•la que tracta dels abusos sexuals a menors, ha rebut el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2011, el Premi Crítica Serra d’Or i el Premi Edebé Juvenil 2010. Se n’han venut més de 25.000 exemplars i s’ha traduït a sis llengües, un nou èxit que s’afegeix a la llarga llista de títols per a infants i joves de l’escriptora. |
Sant Feliu és un bon lloc per viure-hi i treballar-hi? Esperava que Paraules emmetzinades rebés tants premis? Quan tens més de 40 llibres publicats saps que els escollits són molt pocs i mai no saps quin llibre caurà bé. En aquest cas hi havia incertesa perquè era un tema arriscat. L’ha sorprès la reacció del públic juvenil? M’ha sorprès positivament perquè temia que fos un llibre malentès. Ha estat molt ben acollit pel professorat i molt ben entès pels alumnes. Amb això poso en dubte els criteris que parlen de la falta de maduresa dels joves, de la poca implicació en la lectura i dels baixos nivells de comprensió. Tot depèn del que els posis entre mans. Què li han transmès els lectors joves? M’he adonat que hi ha dos tipus de joves, els que saben què és patir, que han passat precarietats econòmiques o psicològiques, o que han tingut una infantesa no idíl·lica. Aquests entenen perfectament el llibre i s’identifiquen amb el dolor del personatge. Se senten alleugerits perquè saben que no són els únics i això fa que es relaxin i puguin gestionar millor el seu dolor. El segon tipus de joves viuen en un món molt feliç i va bé que s’adonin que la infantesa no és idíl•lica per a tothom. Potser la seva mirada serà més comprensiva i entenedora amb el dolor dels altres.
|
I els adults? Hi ha hagut pares i mares que m’han demanat xerrades perquè volien saber més coses dels maltractaments. M’agrada que el llibre obri un debat, no sobre els abusos perquè és una temàtica més, sinó sobre la fragilitat de les emocions humanes i les relacions sentimentals, i sobre com podem ser de fràgils i manipulables si no ens coneixem a nosaltres mateixos. Aquesta és la clau perquè la gent no sigui víctima de maltractaments. El missatge del llibre, si n’hi ha algun, és estimem-nos i ningú no abusarà de nosaltres en cap moment de la nostra vida. Ha escrit més de 40 llibres preferentment per a infants i joves. Per què s’adreça a aquest públic? Vaig començar escrivint relats curts per a adults i em van premiar els més humorístics i protagonitzats per joves. Un amic em va dir que entenia molt bé la gent jove i em vaig engrescar a fer una primera novel·la protagonitzada per uns nens d’11 anys a qui els adults no entenien i enviaven al psicòleg. Va tenir èxit i va ser l’inici d’un camí. Potser escriu el que li hauria agradat llegir de nena? Penso que el que escric és un homenatge etern a Guillermo Brown, que era el meu personatge predilecte quan era petita. Ha fet de guionista per a sèries i pel·lícules per a televisió i de professora. On se sent més còmode? Jo dic que tinc ànima de guionista perquè comparteixo les virtuts que ha de tenir un bon guionista: molta rapidesa escrivint, capacitat de “cintura” per capgirar el que |
has escrit sense que et dolgui i molta humilitat per rebre crítiques i gestionar-les en positiu. Quan vaig començar era quasi impossible viure de la literatura a Catalunya. El boom de la literatura infantil i juvenil va sorgir a finals dels 90, després de Harry Potter. Jo vaig poder viure de la literatura després d’escriure la trilogia de les bruixes que es va traduir a 25 llengües i es van vendre 100.000 exemplars en castellà. Ara vaig compaginant, l’audiovisual va substituir l’ensenyament a l’institut, però sempre he tingut un ofici i un hobby. I el hobby ha estat escriure. En quins projectes treballa actualment? Estic amb la darrera escriptura d’una novel•la d’adults adreçada a dones que tracta d’un tema molt delicat i que vaig dubtar si podia adreçar-lo a joves. És un llibre clarament feminista. També estic acabant el tercer llibre per a petits del Víctor Iubacuto i al mateix temps estic en un moment de dubtes, esperant per si he de fer el guió de la segona temporada de la sèrie de TVE Isabel de Castilla, que encara no l’han estrenada. Què aconsellaria als joves que volen dedicar-se a escriure? Que no tinguin pressa, que no vulguin publicar per damunt d’escriure. |
|
 |
| <<
anterior |
