el butlleti
 
436
juliol 2010
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
 

 
L'opinió
 

Examen parcial, aprovat Xifres que parlen

Joan Grisó Nieto

Joan Grisó Nieto

Portaveu del Grup Municipal Socialista

 

Després de les Festes de Primavera es va realitzar una enquesta d’imatge municipal, i 400 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu van respondre l’enquesta telefònica, de la qual des del PSC destaquem les dades següents:

• El 70% de la ciutadania aprova la gestió de l’Ajuntament amb una nota mitjana de 5,3.
• El 85,3% està molt o bastant satisfet de viure a la nostra estimada ciutat.
• El 45% pensa que Sant Feliu ha millorat respecte de l’any passat i el 66,6% creu que la ciutat seguirà millorant.
• La prolongació de l’L3 del metro i la urbanització de la superfície del soterrament són els projectes més destacats pels enquestats, seguits per la futura biblioteca a la rehabilitada nau gran de Can Bertrand, la prolongació del tramvia fins a la Salut i Can Maginàs, un nou mercat municipal i la construcció d’habitatge social al Mas Lluí.
• Quasi el 60% assegura que la rehabilitació i millora de l’espai públic és el que més ha millorat. • El 45% opina que en el darrer any han millorat la recollida de residus, el manteniment de parcs i zones verdes i la neteja dels carrers, encara que la neteja, juntament amb temes de mobilitat, són els problemes més destacats pels enquestats.
• El 16,8% manifesta que votaria el PSC si ara es celebressin les eleccions municipals; seríem la força més votada, seguits per ICV amb un 11%.

A 10 mesos de les eleccions municipals, som a temps de seguir millorant molts aspectes, i tot i la situació econòmica general, l’Ajuntament ha tancat en positiu els seus comptes, manté els nivells d’endeutament molt per sota dels nivells legals i manté el nivell d’inversió previst. El grau d’execució del Pla d’actuació del mandat (PAM) és molt positiu. El 60% de les actuacions previstes estan executades o en execució, el 15% estan planificades i s’executaran o s’iniciaran abans del final del mandat. La previsió és que més del 80% del PAM s’executi o estigui en execució en arribar al final del mandat.

Des del PSC hem adquirit més de 250 compromisos per millorar la ciutat i la nostra qualitat de vida, i els complirem.


Dictadura del mercat o control democràtic de l’economia?

Jordi San José i Buenaventura

Jordi San José i Buenaventura

Portaveu d’ICV-EUiA

 

Més de 4 milions d’aturades i aturats a tot Espanya, més de 3.400 a Sant Feliu el mes d’abril, el 15% de la nostra població activa. Aquesta és la dada més greu de la crisi que, provocada per l’eufemisme dels “mercats”, pateixen les classes mitjana i treballadora de tot el món. Però l’atac dels especuladors té altres fronts: congelació de pensions, prolongació de l’edat de jubilació, retallada de drets socials i laborals, atac contra els sindicats i la negociació col•lectiva...

És evident que el Govern del PSOE no ha provocat aquesta situació. Però no és menys evident que no la va preveure i que hi ha reaccionat tard i malament. Des dels anys 90, una política econòmica coincident entre PSOE, PP i CiU per guanyar el vot de centre els va portar a una cursa sense sentit per la rebaixa i supressió d’impostos. Els ingressos conjunturals de la bombolla immobiliària “tapava” una situació de dèficit estructural d’ingressos. Fa només dos anys, el PSOE presumia de superàvit i repartia xecs a tort i a dret, deia que l’economia espanyola era sòlida i que la ciutadania podia estar tranquil•la. Fa només dos anys. Però tot va canviar el 12 de maig passat. Tard i sense avisar, sense previsió, sense mesures equitatives, el PSOE va iniciar un camí (sense retorn?) de submissió a les ordres de la dictadura del mercat. L’acompanyaran, és evident, els mateixos partits que són a l’origen de la gravetat local de la crisi: PP i CiU.

Cal una resposta social i política a aquesta situació. La resposta social l’han de liderar els sindicats. ICV-EUiA donem ple suport a les mobilitzacions convocades per al proper 29 de setembre. Però també ha de ser solidària: la feina de moltes entitats o de Càritas i Creu Roja a Sant Feliu requereix tot el suport de la nostra ciutat. La resposta política l’hem d’impulsar des de tota la ciutadania. No només votant als partits que volem defensar els serveis públics i l’estat del benestar, sinó tenint una actitud d’anàlisi i denúncia de les causes de la crisi i de lluita activa per la construcció d’un nou ordre econòmic mundial, que passi sobretot pel control democràtic i la regulació dels mercats financers i l’acabament de la impunitat dels especuladors.



Comença el Canvi

Josep Lluís Fernández Burgui


Josep Lluís Fernández Burgui

Portaveu del Grup Municipal de CiU

Catalunya necessita un canvi, un canvi que va més enllà de les persones i el seu govern. Catalunya necessita un canvi d’actituds, d’idees, de principis i de lideratge per afrontar els reptes presents i futurs, sortir de la crisi i redreçar el rumb. Un canvi que a Catalunya representa CiU, enfront de la coalició de perdedors del tripartit, un canvi que pretén recuperar valors perduts, que han forjat la nostra identitat, com ara el valor de l’esforç, del treball, de l’emprenedoria i de la feina ben feta.

Cal assenyalar que si som on som –congelació de les pensions, pujada d’impostos, retallada dels sous dels funcionaris– és per no haver fet la feina que calia quan era necessari. I aquí, els socialistes tenen una enorme responsabilitat. La factura que s’està pagant és en bona part la del Partit Socialista, perquè els seus dirigents no han sabut estar a l’alçada de les circumstàncies: han actuat amb por, amb manca de coratge, han enganyat la gent, a l’Estat espanyol i a Catalunya. I, ara, tots paguem les conseqüències de la seva inoperància i manca d’iniciativa per afrontar la crisi.

Des de CiU defensem que per combatre la crisi i aixecar Catalunya, cal emprendre mesures que fomentin l’ocupació i la recuperació econòmica. Hem de ser capaços de sortir del “cercle de l’empobriment” on ens han portat el Govern socialista a Madrid i el tripartit a Catalunya: menys consum - menys activitat econòmica; menys empreses - més atur; menys consum..., i canviar-lo per l’“espiral de la prosperitat”, el “cercle del canvi”: congelació d’impostos - més crèdit; menys morositat - més infraestructures; reforma del mercat laboral - reforma de l’Administració pública; millor educació - més exportació; menys dependència energètica - més productivitat. Només amb l’augment de l’activitat econòmica aconseguirem que aquest país vagi endavant. Malauradament, sembla ser que els governs català i espanyol no ho han entès, i la pujada d’impostos i de l’IVA, el mes de juliol, suposarà una nova pèrdua de poder adquisitiu que ens afectarà a tots.

Ara més que mai, si volem sortir de la crisi i aixecar Catalunya, necessitem un govern fort i sòlid presidit per l’Artur Mas. Comença el canvi!

 


Sant Feliu necesita "Vida"

Sergio Jiménez Cervera


Sergio Jiménez Cervera

Portaveu del Grup Municipal del PP


Sant Feliu mejora día a día y está a la espera de uno de los mayores acontecimientos que es la transformación total a través del soterramiento, pero cualquier ciudadano de nuestra ciudad paseando por la misma apreciará que le falta algo sumamente importante, le falta vida.

El comercio no funciona entre otras cosas porque no se puede ni aparcar para realizar una compra rápida, no existen locales de ocio nocturno para la juventud pues el equipo de gobierno no da permisos de apertura y a los ya existentes les falta apoyo. Cabe recordar que si las terrazas de los bares en verano disfrutan este año de una hora más de permiso de cierre es gracias a una propuesta que el grupo del PP presentó en el pleno y fue aprobada.
 
Nuestro equipo está dispuesto a recibir todo tipo de iniciativas, de ideas y quejas de la ciudadanía para dar impulso a Sant Feliu, porque en  estos  tiempos tan difíciles que por culpa del señor ZP y su mala gestión nos ha tocado vivir, como mínimo lo único que nos queda es disfrutar en nuestra ciudad y de nuestra ciudad y tratar de olvidar que gran parte de nuestros vecinos están en paro, que nos suben los impuestos y que aquí nadie mueve una ficha para que termine la pesadilla que es estar gobernados por Zapatero y sus ministros que nos hacen la vida cada día un poquito más difícil.


Quan la incapacitat supera els límits acceptables

Carles Soriano


Carles Soriano

Portaveu del Grup Municipal d'ERC

A partir de mitjan 2008 els indicadors macroeconòmics posaven l’economia espanyola en una situació crítica, especialment el producte interior brut (PIB) del tercer trimestre ja era negatiu. En aquest nou escenari el president Zapatero negava que estiguéssim en una situació de crisi. Negar aquesta situació generava perplexitat i sorpresa, però al final s’ha pogut comprovar l’absoluta incompetència del president Zapatero a l’hora de bastir una estratègia clara, coherent i planificada per sortir de la crisi.

En primer lloc va establir la deducció dels 400 €, més pensat per guanyar les eleccions del 2008 que cap altra cosa. Després els va suprimir.

Els plans E (d’estímul de l’economia) van significar un dispendi de recursos públics per obres que possiblement en molts casos podien esperar. Bé, el cas és que ara s’ha retallat l’obra pública i s’ha prohibit l’endeutament als ajuntaments; possiblement això explica que els plans E van ser totalment desafortunats.

Ajudes milionàries al sector financer sense rescabalar cap responsabilitat de la situació creada. Ajudes al sector automobilístic també han contribuït a incrementar el dèficit públic. Ara la Unió Europea obliga a prendre mesures i, un cop més, el president Zapatero s’equivoca apujant l’IVA i abaixant el sou dels funcionaris, dues mesures que faran disminuir el consum interior i, per tant, evitaran la reactivació econòmica.

En un procés d’integració europea i de descentralització de l’Estat, molts ministeris ja no tenen sentit d’existir. S’haurien d’eliminar ministeris. D’altra banda, també caldria disminuir les aportacions a l’església, a l’exèrcit i a la monarquia, per reduir el dèficit públic.

A part de patir un mal govern a Madrid, continuem patint un espoli fiscal que fa que milions d’euros dels nostres impostos se’n vagin a Espanya i no tornin mai més.

Davant d’aquesta situació, els catalans en una Catalunya independent ben segur que ens podríem espavilar molt millor.


  << anterior