"Tots podem ser immigrants" és un treball de recerca?, un treball de fi de curs?... Com el defineix l’autora? És una investigació d’emocions, sentiments, experiències..., un apropament a les persones que han patit el fenomen de la immigració i les seves conseqüències. És un projecte que mostra la vida diària dels nouvinguts a Barcelona, de totes aquelles persones de procedències diferents que ens envolten i que sovint ignorem. És també la veu de dos joves immigrants –un colombià i un senegalès– que amb una gran sinceritat i transparència s’esforcen per explicar les seves vivències amb les alegries i els dolors que han viscut al llarg de les dues vides que han tingut: la que van viure al seu país natal i la que viuen avui en un país que fins llavors era quelcom desconegut.

Com et vas plantejar aquest treball de recerca? Quins objectius et vas marcar al començament?

El plantejament va ser més pròpiament personal que no pas per la nota a obtenir a l’institut. Partia d’unes inquietuds molt arrelades dins meu que es transformaven en motivació a l’hora de dur a terme la recerca del projecte. La meva obsessiva dedicació va provocar males notes en molts exàmens, però em vaig recuperar i ara n’estic satisfeta, perquè allò que es diu que tot esforç és com un arbre d’arrels amargues però de fruits dolços, pot ser que sigui cert.

Els objectius eren clars: reflexionar i fer reflexionar. I es que es tracta d’un treball, no de respostes tancades i contundents, sinó de reflexions obertes i lliures. Que un cop llegit el treball, vist el documental i observat el reportatge fotogràfic, cadascú sigui capaç d’interpretar la verdadera realitat dels immigrants, reflexioni, en prengui consciència i valori si el tracte que reben és just o no.

Com va anar el període pròpiament dit de recerca?

Va ser fantàstic! Vaig invertir-hi moltes hores, però aquestes es transformaven en moments deliciosos. Prenia la càmera fotogràfica, la filmadora i... au!, d’excursió a Barcelona! Passejava pels carrers de la ciutat filmant i fotografiant tot allò que em semblava interessant. Arribava al barri del Raval i contemplava la gent. Observava tot el que feien: com vestien, de què treballaven, com parlaven, com es miraven... No deixava de prendre notes mentre filmava! I així durant tot l’estiu i tot el 2005...

El títol del treball, "Tots podem ser immigrants", és una afirmació rotunda que crida a la comprensió... També n’és la principal conclusió?

Tots podem ser immigrants. Per què? Doncs, perquè, de fet, sempre ho hem estat i ho podem tornar a ser en qualsevol moment. Aquesta és potser la primera reflexió, el títol, la que encapçala la resta.
És una manera de fer pensar que ara som aquí, però.. i demà? Classificar els nouvinguts com a gent dolenta i pudent és una manera molt injusta i cruel de descriure’ls. Primerament perquè no és cert; crec que qui parla d’aquesta manera és perquè no coneix. Aquí hi ha la clau: conèixer. Pot ser que no coneguem, però poder conèixer i no voler fer-ho és una actitud molt egoista.
I com que ens agrada allò fàcil, ens tanquem en una visió desconeguda i ens acomodem en una posició limitada per tots cantons. Potser és aquest el principal error que cometem, i el primer que cal canviar per avançar i obrir-nos en mentalitat.

A qui s’adreça el teu treball?

A tothom que tingui ganes d’emocionar-se observant les imatges de la vida que porten dia a dia els immigrants de Barcelona, i escoltant les dures vivències d’aquests dos joves que, malgrat tot el que han passat, continuen somiant i lluitant.

El teu és un treball de gran contingut, i sensibilitat, social... Què opines de com es considera la gent jove actualment?

Hi ha de tot! Hi ha joves responsables, treballadors, amb aspiracions i que comparteixen amistat amb persones nouvingudes. Però, per altra banda, també és cert que hi ha un fort rebuig o, més ben dit, un evident passotisme que remunta a la indiferència de no voler conèixer, obrir-se i compartir noves experiències amb joves de diferent color, llengua i cultura. Avui en dia allò que més ens importa és el nostre ego. El "nosaltres i només nosaltres", tant dels joves com dels grans. Perquè aquesta actitud no la trobem només en els joves, sinó també en les persones adultes, que sovint són les més radicals, crítiques i tancades de ment. La solució depèn de la predisposició de cada persona. Si vols conèixer, pots conèixer..., i descobriràs, aprendràs i viuràs.