Per cada estrella mediàtica del món del futbol hi ha un munt de rostres menys coneguts que amb la seva tasca han escrit algunes de les pàgines més humanes d'aquest esport de masses. Després d'una intensa vida esportiva com a jugador, un santfeliuenc, en Joan Sabaté, va dedicar-se a formar els nens en la pràctica del futbol base. Paral·lelament, a la rambla de Canaletes i amb els seu clàssic uniforme del FC Barcelona, oferia a tots els passejants les seves habilitats de malabarisme amb el baló, una qualitat que el va portar a figurar en el llibre Guinnes com a recordman de tocs de pilota. D'aquella època li ve el sobrenom de Maradona de les Rambles, un apel·latiu que ha donat la volta al món i que continua sent la millor targeta de presentació d'un artista a qui, després de setze anys, d'una forma prematura, ha arribat el moment de dir adéu al que ha estat el seu escenari de sempre.

Joan Sabaté, "el Maradona de les Rambles", tota una vida dedicada al futbol…
Sí, primer en les categories infantil i juvenil del Santfeliuenc FC, on vaig jugar diverses temporades fins que vaig passar al primer equip, i després a l'Eivissa, sempre com a extrem dret. També, en l'època del juvenil, em van cridar de la Selecció Catalana. I, per cert, l'any 1965 també vaig ser destacat com a millor esportista local a la Nit de l'esport, que ja se celebrava a Sant Feliu. Una cop finalitzada la meva etapa esportiva com a jugador, em vaig dedicar a l'ensenyament de la tècnica futbolística als nens, d'una forma individualitzada o bé a diverses escoles, una tasca que encara faig avui en dia. Amb la pilota el meu fort és precisament la tècnica, i aprofitant això l'any 1979 vaig començar a fer actuacions a la rambla de Canaletes, on em van posar el sobrenom de Maradona. Després va venir el rècord mundial de tocs de pilota i també alguns homenatges, com el que vaig rebre a Salamanca l'any 2003 dintre d'unes jornades internacionals dedicades a l'esport. I així fins avui.

Després de setze anys sembla ser que ja no et veurem més al teu escenari habitual a la rambla de Canaletes. Què ha passat?
Tot va començar fa un any i mig, quan l'Ajuntament de Barcelona va treure l'ordenança que regula l'ús de les Rambles pels artistes del carrer. Per aquesta ordenança jo havia de deixar el meu lloc a la rambla de Canaletes i traslladar-me a Sant Mònica. Llavors em vaig reunir amb el regidor de Ciutat Vella, perquè jo pensava retirar-me en breu i volia, almenys per un any més, continuar al meu lloc de sempre. Vaig rebre moltes bones paraules, però també la confirmació que, com a mínim legalment, no podia tornar a fer la meva actuació fora de Santa Mònica.

Des de llavors em vaig buscar la vida i aprofitava alguns dies per tornar a les Rambles a oferir el meu espectacle, fins que vaig tenir un incident abans de Setmana Santa. El passat 18 de març em van interrompre l'actuació membres de la Policia Municipal de Barcelona, i amb males maneres em van requisar el material, fins i tot la pilota amb què vaig batre el rècord i que vaig batejar amb el nom de la meva dona, Maria, i van portar-me a comissaria. Allà van amenaçar-me que mai més tornaria a les Rambles, a més de multar-me amb 300 euros, que he de pagar si vull recuperar els meus estris. Tot això fa que ara mateix m'hagi plantejat, amb més força que abans, avançar la meva retirada si no em deixen tornar al meu lloc de sempre. A mi m'agradaria continuar un any més, però encara que no penso rendir-me en la meva reivindicació, si no torno a les Rambles serà el moment de dir adéu.

 Davant d'això, com ha reaccionat l'entorn del Maradona?
He rebut moltes trucades i opinions al carrer de la gent donant-me el seu suport, de persones anònimes i també de conegudes, que he de dir que m'han sorprès, ja que no m'esperava que hi hagués tanta gent que estimés el Maradona de les Rambles. L'Ajuntament de Sant Feliu també crec que ha aprovat, en el darrer ple, fer una protesta formal pels fets adreçada a la regidoria de Ciutat Vella de Barcelona, que com a santfeliuenc agraeixo molt pel que té de reconeixement de la meva tasca. Els mitjans de comunicació també han estat sempre molt amables, i això quan s'està en tràmits i lluites sempre és molt d'agrair, ja que el ressò és molt més gran. I és clar, la gent de les Rambles també han estat sempre al meu costat.

Penjar les botes no serà fàcil per al Maradona de les Rambles. Quins records deixes?
Les Rambles són tot un món, i al llarg d'aquests setze anys escoltes moltes històries i anècdotes que, d'una manera o altra, m'agradaria recopilar. De fet, he pensat, una vegada em retiri, publicar un llibre que reculli aquests testimonis i relats, un projecte pel qual ja s'han interessat algunes persones i editorials.