Aquest 2004 que ja se'n va ha estat un bon any per a la solidaritat a Sant Feliu de Llobregat. Campanyes com "Sant Feliu per Al-Hoceima"– amb 7.100 _ recaptats en una iniciativa engegada de manera espontània pel veïnat local-, l'edició de la Marató d'enguany –la de més èxit de la seva història- o el recentment celebrat Festival de la Joguina –una fita que aquest 2004 també ha tingut el suport popular, més ampli que el rebut en qualsevol altra edició–, han demostrat que la ciutadania de la capital de la vall baixa té una sensibilitat especial a l'hora de col·laborar amb els col·lectius més desfavorits. Ara que s'acosta el Nadal , el banc d'aliments i el rober de Càritas a Sant Feliu de Llobregat desenvolupen una campanya especial, una iniciativa que, juntament amb la tradicional recollida de joguines, necessita l'ajut de tothom per arribar a totes les persones i famílies que ho necessiten. També suposa una excel·lent oportunitat per conèixer una mica millor la tasca de les voluntàries de Càritas Catalunya, que des del seu despatx de la parròquia de Sant Llorenç tracten diàriament una realitat no sempre visible als nostres carrers.

Càritas Catalunya té dues accions locals molt conegudes, el banc d'aliments i el rober, però en què consisteix el vostre dia a dia com a voluntàries?
Sí, són dues branques molt definides dintre de la tasca social que realitza Càritas aquí a la ciutat, si bé nosaltres, aquí al despatx, més aviat col·laborem a fer un primer acolliment, a atendre totes les persones que vénen fins aquí i oferir-los el nostre suport. Estar al costat de les persones, escoltar-les i comprendre-les, mirar d'ajudar-les en tot allò que es pugui, encara que a vegades no sempre sigui possible una solució... És molt important per a nosaltres compartir les situacions difícils i els moments d'alegria amb les persones que atenem, i fer-los sentir que compartim amb elles els seus sentiments, que estem al seu costat.

Quines són les problemàtiques més freqüents que atén Càritas al despatx de la parròquia de Sant Llorenç?
No n'hi una de determinada, des de gent gran fins a joves sense recursos, famílies que no arriben, aturats, persones amb problemes de drogues... Realment és molt variada la gent que ve a Càritas, com també ho és la seva situació. Hi ha una idea generalitzada segons la qual a Càritas atenem sobretot els casos de pobresa, però la veritat és que no sempre els problemes que ens confien tenen una arrel econòmica. En moltes ocasions, la gent vol més compartir una situació difícil, trobar qui l'escolti realment, que no pas un ajut econòmic concret.

 Per la vostra experiència social a Sant Feliu de Llobregat al llarg d'aquests anys, hi tenim més veïns que viuen en situació de pobresa dels que ens imaginem?
Sí, molt probablement. Aquí, al despatx, només atenem aquella part que acudeix a nosaltres, però hi ha un gran col·lectiu que sobreviu en condicions molt dures i que mai no s'atreviran a demanar ajuda, per vergonya o per altres raons. Aquesta és una situació que no és fàcil de detectar, però que existeix, especialment en persones de mitjana o avançada edat, així com en gent que viu sola. En aquests casos, que formen una pobresa més soterrada, l'ajuda que podem oferir també s'ha de fer arribar d'una manera més desapercebuda, per tal de no ferir la sensibilitat d'aquestes persones.

D'on surt l'energia per desenvolupar la tasca que feu?
Aquest és un gran misteri, perquè és cert que aquí ens trobem amb situacions molt difícils, en les quals és realment molt complicat veure una solució, històries dures i tristes. El suport de la gent ajuda, però no sempre saps com reaccionar davant de segons quines situacions… Ara bé, en els moments febles tenim una fortalesa que és la que ens porta a continuar, una força que no sabem d'on deu venir, però és la que et fa trobar les paraules adequades, prendre les iniciatives adients… És la força de l'esperit.